La bufada d'avui, diu així:


Acomiadar-te d'un lloc on no has estimat ningú, inclou el dolor de tot el que no ha estat i l'enyorança de tot el que s'esdevindrà darrere teu.

Iehuda Amikhai

viernes, 1 de junio de 2012

Divinitats absurdes



I ens agafàrem les mans
-fort-
els braços formant un cercle
miràrem avall
-a dins-
i trobàrem un món
i veiérem tanta vida
-als rius-
que sentírem por.

Fou llavors
quan creàrem l’exèrcit.

I visquérem moltes llunes
sabent-nos invencibles
-divinitats absurdes-

Quan l’amenaça va ésser:
amagant-se entre els meus cabells
refugiant-me dins els seus ulls.

I ens agafàrem les mans
-sense forces-
els braços formant un cercle
miràrem avall
-a dins-
i trobàrem un imperi arrasat
i veiérem tanta mort
-arreu-
que ens alleugeràrem.

4 comentarios:

  1. Un passat que sembla predir un món massa plaent, però un accés de vida no els hauria d'espantar...I intenten lluitar per evitar algun entrebanc i senten que res no podrà amb ells...
    Però no se'n surten i desvalguts, potser el plor els alliberarà del dolor, després de l'estrall...
    Molts petonets.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Sí, Roser, pateixen tant que, quan veuen que l'imperi ja no és, s'alleugereixen. Molts petonets també per a tu!!

      Eliminar
  2. Respuestas
    1. Bel.liciosa del tot, Jordi. Tenia la lluna una mica girada, aquell dia :P Un petó!

      Eliminar