La bufada d'avui, diu així:


Acomiadar-te d'un lloc on no has estimat ningú, inclou el dolor de tot el que no ha estat i l'enyorança de tot el que s'esdevindrà darrere teu.

Iehuda Amikhai

lunes, 25 de junio de 2012

Solsticis i nits de Sant Joan


Dels moments de mel i sal només en restaven les formigues. Caminets i muntanyetes per tota la casa. S'havia proposat seguir-les, arribar fins al final, el principi. Trobar el foradet, l'esquerda i observar-les silenciosament. Calia aprendre'n tant, d'elles! Després, posaria la música aquella tibetana, la que fa que marxin sense haver-les de matar, per allò de respectar la vida. Per allò d'estimar i prou.
Seguiria amb la tasca de desaprendre totes aquelles premisses humanes, buidant el pou per a omplir-lo, piano piano, de l'autenticitat de l'ànima.
Seguiria el caminet fins arribar al punt d'inflexió. Allà on la saviesa havia topat amb la socialització, el moment del gran dol, quan la religió va desdibuixar la màgia.

Arribaria.

I el final del conte seria diferent.

Les dones cridant: "Sí, sóc bruixa, i què?"
I ells respectant.
I ells admirant.
I aprenent.

Si tanco els ulls les veig.

Veïnes, amigues, àvies, germanes...
Totes.

I jo.

7 comentarios:

  1. Si? tu també n´ets una?

    Molt bon dia, nina!

    ResponderEliminar
  2. Encantada de llegir una bruixa.M'encanten! i les teves paraules al vent, també!
    D'això...i si m'ensenyes algun encanteri???

    Petons!!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Rachel, no serà que t'agraden tant perquè saps que també n'ets una mica? :D

      Ui, encanteris... Que poc m'agrada aquest concepte!!! Puc parlar-te d'energies, de rituals, de connexió amb la lluna, de paganisme, de cuarços, de sanacions, netejes... Però no d'encanteris ;)

      Eliminar
  3. És això el que cal: respectar, admirar i aprendre! Llàstima que encara no estiguin assolits del tot aquests conceptes!

    ResponderEliminar
  4. Hola Nasara, la primera part del teu post m'ha fet somriure, perquè fa dos estius els veïns van fer obres a la cuina i em van envair, unes corrues de formigues sense saber d'on sortien...Vaig descobrir que les fulles de llorer són un bon insecticida...

    Una vegada hi havia una nena que, de gran, volia ser bruixa, per poder dedicar-se a fer el que més li agradés; només caldria voler-ho...

    Petonets.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. M. Roser, les teves paraules sempre em són un bàlsam. Tant de bo tinguis raó, que per "poder ser" només faci falta voler. Una abraçada!

      Eliminar