"Espero alegre la salida
y espero no volver jamás."
Frida Kahlo
(Un cos
-ombra quieta, immòbil, gairebé inexistent-
prepara munició
l'armament necessari.)
És possible ser
pell de neu que es desfà
-desert tota-
i lliurar-te a la batalla
del sangrar per dins?
La frase de la Frida Kahlo, en teoria, no sembla pas un visca a la vida... però a la pràctica si que va demostrar que valia la pena viure , ja que va haver de lluitar per superar greus problemes de salut i va aconseguir tirar endavant...
ResponderEliminarJo penso que el cos s'ha de preparar, per vèncer els atacs que li poden venir per diferents fronts...
Suposo que depèn de la força interior de cadascú...Tan de bo ningú hagués de lliurar aquesta batalla!
Bona nit.
M. Roser, el post s'anomena "Visca la vida" perquè aquesta va ser l'última frase que la Frida va escriure al seu diari. Volia recollir-la i posar-la com a títol ja que em representa la seva força!
EliminarFrida Kahlo va lluitar tota la vida. En alguns dels seus quadres si pot observar la malatia que la va turmentar tant. Com diu la M. Roser, millor no lliurar-se a la batalla, però sí estar preparat pel que pugui venir.
ResponderEliminarVerba, sí, té quadres que et posen la pell de gallina! Quina manera de canalitzar el seu sofriment!! Penso que Frida tenia una connexió espiritual molt gran, enorme, que l'ajudava a transformar el patiment amb art, d'aquesta manera. Art que, després, ha ajudat a altres persones, les ha insirat. Ella es va lliurar a la batalla i la va guanyar!
Eliminar!!
ResponderEliminarI aplaudir, és clar.
Sempre!!!
Eliminar