La bufada d'avui, diu així:


Acomiadar-te d'un lloc on no has estimat ningú, inclou el dolor de tot el que no ha estat i l'enyorança de tot el que s'esdevindrà darrere teu.

Iehuda Amikhai

lunes, 21 de mayo de 2012

Figureta

"Hi ha dies
 en que totes les dones 
que he estat
 em criden a dins."


Recorda'm
-amor-
quan et pregunti què hi faig aquí,
que algun dia
-pocs, algun, gairebé cap-
he escrit coses boniques.

Canta'm les fugides a la lluna
-la desmesura-
el cosir-me les entranyes a la terra
-la por a volar-

Recorda'm
-amor-
quan em miri les mans i no les cregui meves,
que no ho són,
que hi sóc, 
que van ser-me l'ofrena.

I pinta'm el cos,
fes-me figura,
modela'm les formes
-els racons-

Els colors que irradio: 
difumina-me'ls!
 -M'agrada el blau, el lila, el vermell foc-
Ho saps, oi?

Agafa'm la veu i posa-li força,
-sal-

Omple'm de l'aigua del mar més pur
-tota-
que els forats se'm col·lapsin i, 
sobretot
alimenta'm això que no veus
que estimes
dóna-li llum d'espelma
-que no s'apagui-

I després de tot
recorda'm que t'ho he demanat jo
 -que ha estat pregària-



Crida'm fort
que necessito fer-me utopia
per a creure'm
que no ho sóc.

18 comentarios:

  1. Molt ben jugat, el recurs de la segona veu.
    Que ha estat pregària.

    ResponderEliminar
  2. Em permets una espurna d'humor? quan he llegit la primera estrofa he pensat. ui, quin batibull...

    Algú necessita fer com una pregària, perquè no pensin que és una utopia...
    I no ho és, perquè ha escrit coses boniques, perquè a la lluna hi passa d'esquitllentes, però té els peus arrelats a la terra, perquè les mans són una ofrena, perquè irradia els colors que li agraden...
    Definitivament és ben real!
    Petons de bona nit.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. M. Roser, jejeje, clar que et permeto l'espurna d'humor, de fet, me l'has encomanat, no ho havia pensat d'aquesta manera... :D

      Gràcies!
      una abraçada!

      Eliminar
  3. Molt intens, m´agrada.

    Molt bona nit!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies, sa lluna. M'alegro que t'agradi.
      Un petó!

      Eliminar
  4. bellos e intensos versos nos regalas, esta admiradora de ellos se queda en tu morada sin esperar ser molestia. Besinos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Ozna-Ozna, ¡eres bienvenida a este pequeño rincón, siempre que quieras!

      ¡Gracias!

      Eliminar
  5. M'agrada com ho has escrit, parles de pregàries i de utopies.
    És un poema d'il·lusió i de colors.
    I parles d'amor.
    Que més és pot dir...
    Felicitats, nina.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies, Pep!

      Sí, parlo d'amor i d'utopies, que tant de bo mai siguin la mateixa cosa.

      Una abraçada!

      Eliminar
  6. Si ese cuadro simboliza tu amor, que nunca lo acabes de pintar, que siempre encuentres nuevos trazos con que decorarlo, colores imposibles con que deslumbrar. Que la utopía deje de serlo y se convierta en realidad.

    ¡Besos!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Si te soy sincera, Adrián, últimamente miro el cuadro inacabado y me siento feliz. El hecho de que la imagen del centro (la mujer y el niño) no estén pintados tiene un gran significado para mí. ¡Hay muchos trazos, aún, por pintar!
      ¡Gracias!
      ¡Un beso!

      Eliminar
  7. El teu raconet també m'ha encantat! Sens dubte, m'hi aniré passejant...
    I els teus versos...especials, contradictoris com la vida mateixa però amb molta llum. Felicitats!!!
    Una abraçada!

    ResponderEliminar
  8. Moltes gràcies, Rachel!
    M'encanta això dels versos amb llum :)
    Benvinguda!
    Una abraçada!

    ResponderEliminar
  9. De qui és el quadre, diria que ho tinc a la punta de la llengua, però no em surt!

    Punyent i imperatiu poema.

    Estel

    ResponderEliminar
  10. Està basat en una obra de Klimt, però no està acabat. Molt aviat tornaré a posar-m'hi!!!

    Gràcies per tornar i comentar, Estel!

    ResponderEliminar
  11. Bells versos a doble veu, valents!. Sí preguem!.
    Ben trobat aquest raconet, ens seguim!.

    Abraçada!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies Audrey!
      Sempre seràs benvinguda en aquest indret ventolejat.
      Ens seguim!
      Un petó!

      Eliminar