Divinitats absurdes

I ens agafàrem les mans

-fort-

els braços formant un cercle

miràrem avall

-a dins-

i trobàrem un món

i veiérem tanta vida

-als rius-

que sentírem por.

Fou llavors

quan creàrem l’exèrcit.

I visquérem moltes llunes

sabent-nos invencibles

-divinitats absurdes-

Quan l’amenaça va ésser:

amagant-se entre els meus cabells

refugiant-me dins els seus ulls.

I ens agafàrem les mans

-sense forces-

els braços formant un cercle

miràrem avall

-a dins-

i trobàrem un imperi arrasat

i veiérem tanta mort

-arreu-

que ens alleugeràrem.