Figureta

"Hi ha dies

 en que totes les dones 

que he estat

 em criden a dins."

Recorda'm

-amor-

quan et pregunti què hi faig aquí,

que algun dia

-pocs, algun, gairebé cap-

he escrit coses boniques.

Canta'm les fugides a la lluna

-la desmesura-

el cosir-me les entranyes a la terra

-la por a volar-

Recorda'm

-amor-

quan em miri les mans i no les cregui meves,

que no ho són,

que hi sóc, 

que van ser-me l'ofrena.

I pinta'm el cos,

fes-me figura,

modela'm les formes

-els racons-

Els colors que irradio: 

difumina-me'ls!

 -M'agrada el blau, el lila, el vermell foc-

Ho saps, oi?

Agafa'm la veu i posa-li força,

sí

-sal-

Omple'm de l'aigua del mar més pur

-tota-

que els forats se'm col·lapsin i, 

sobretot

alimenta'm això que no veus

que estimes

dóna-li llum d'espelma

-que no s'apagui-

I després de tot

recorda'm que t'ho he demanat jo

 -que ha estat pregària-

Crida'm fort

que necessito fer-me utopia

per a creure'm

que no ho sóc.