La bufada d'avui, diu així:


Acomiadar-te d'un lloc on no has estimat ningú, inclou el dolor de tot el que no ha estat i l'enyorança de tot el que s'esdevindrà darrere teu.

Iehuda Amikhai

sábado, 16 de febrero de 2013

Escletxa de papallones blaves

Fa molts dies que no escric. I no m'estic referint únicament al bloc. No ho faig, des de fa mesos, i fins fa una estona no m'he parat a preguntar-me el per què. Sempre penso que per a crear has d'absorbir molt, abans (o mentrestant).

Potser em passava això, que estava buida i m'havia d'emplenar.

Omplir-me el cos de papallones.

Des de que vaig acabar el semestre (treballs finiquitats, exàmens fets...) he estat una consumidora impulsiva dels llibres, revistes, butlletins, blocs... que tenia ganes.

M'he empapat de tot i s'ha obert una escletxa.

No em posaré a escriure el procés pel que porto navegant, des de fa ja anys, en referència a (això que ve és molt transcendental) el sentit de la meva vida i com viure-la. De l'angoixa, la por, la incertesa, l'interrogant total i les definicions excessivament "abstractes".... de què puc fer o què és el que sé fer/podria fer bé/seria feliç fent...

La revelació va començar amb una sola frase.

Un dia vaig saber, simplement, que fes el que fes, agafés el camí que agafés, aquest hauria de sustentar-se en aquesta afirmació: "ajudar a fer d'aquest món, un lloc millor".

 En quin aspecte, què és millor i que no ho és, etc. són temes que tocaria més endavant. El fet és que ja havia avançat molt, ara ja tenia alguna cosa i no només idees difuses barrejant-se'm constantment.



I això calia celebrar-ho!

10 comentarios:

  1. Viu, Laia i celebrem cada moment, cada cicatriu dissimulada amb el vol rasant de papallones blaves.
    Xim-xim!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gràcies, Pilar, amb mesos de retràs, però sembla que he tornat! :)

      Eliminar
  2. El fet d'escriure crec que es com sentirse en el lloc adient en el moment exacte.
    Fes el que el cos et demani i el esperit desitgi.
    Escriu sentiments i tot anira com tu vulguis.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Torno a escriure sentiments i sí, tens raó, em sento en el lloc més adient. Gràcies!

      Eliminar
  3. Hola Laia m'agrada tornar-te a veure per aquí...
    Tampoc cal que ens despullem mentalment, ja que potser tampoc els altres ho sabrien apreciar...Això d'escriure és com les marees, va i ve i no ho hem pas de forçar. Les paraules, quan tenen ganes de dir i compartir coses, surten soles...
    M'agrada molt la frase en que bases la teva filosofia de vida. Jo sempre dic que si cadascú de nosaltres arreglem la nostra parceleta i les ajuntem totes, segur que el món serà un lloc fantàstic per viure.
    I aquesta foto de les papallones, és un d'aquells moments tan especials, amb que ens obsequia la Natura.
    Petons de diumenge.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. M. Roser, sembla que sí, ja he tornat a passar-me per aquí. Arreglar la pròpia parcel.leta porta més temps del que sembla ;)

      Eliminar
  4. Omplir-se de papallones...meravellós!

    ResponderEliminar
  5. Cal viure per escriure, i escriure per viure. Omplir-se de papallones i no contentar-se en com va el món, sinó lluitar per millorar-lo. Fins aviat!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. "Lluitar per millorar-lo", i tant, Verba... si cal lluitar per alguna cosa, és aquesta.

      Eliminar