i s'enfonsaven rajoles avall
ho trencaven tot
fins trobar la terra
-no era natural estar-ne tan lluny-
germinaven el punt aquell que sempre li havia dolgut contemplar com inexistent
buit
blanc de res
i ara que en sortien les flors
enyorava la puresa d'aquell no-res immaculat
verge de tot
el mal no era tant per mirar-les
-eren boniques-
com per sentir-les
no caminaria més
Tothom ( o gairebé) té la necessitat d'arrelar en algun lloc, la terra ens atrau, i si podem arribar a veure la florida...Però de vegades, això ens condiciona i malgrat sentir-nos bé, enyorem la nostra llibertat...
ResponderEliminarPetonets de cap de setmana.
A vegades són els mateixos desitjos que ens arrelen i ens priven de llibertat, de sentir/veure coses noves.
ResponderEliminarPetons que floreixen i deixen l'arrel per volar cap a tu! ;)