Figureta

"Hi ha dies

 en que totes les dones 

que he estat

 em criden a dins."

Recorda'm

-amor-

quan et pregunti què hi faig aquí,

que algun dia

-pocs, algun, gairebé cap-

he escrit coses boniques.

Canta'm les fugides a la lluna

-la desmesura-

el cosir-me les entranyes a la terra

-la por a volar-

Recorda'm

-amor-

quan em miri les mans i no les cregui meves,

que no ho són,

que hi sóc, 

que van ser-me l'ofrena.

I pinta'm el cos,

fes-me figura,

modela'm les formes

-els racons-

Els colors que irradio: 

difumina-me'ls!

 -M'agrada el blau, el lila, el vermell foc-

Ho saps, oi?

Agafa'm la veu i posa-li força,

sí

-sal-

Omple'm de l'aigua del mar més pur

-tota-

que els forats se'm col·lapsin i, 

sobretot

alimenta'm això que no veus

que estimes

dóna-li llum d'espelma

-que no s'apagui-

I després de tot

recorda'm que t'ho he demanat jo

 -que ha estat pregària-

Crida'm fort

que necessito fer-me utopia

per a creure'm

que no ho sóc.

Una d'alegre!

Gràcies, amiga M. Roser! (http://petitesesroser.blogspot.com.es/)

... per haver considerat aquest petit racó ventolejat, mereixedor de ser un Liebster Blog.

... pel somriure que se m'ha dibuixat quan he vist el regal que m'has ofert.

... pels ànims, des del primer dia que vam coincidir en aquesta "escena bloggaire", amb els teus comentaris.

I els meus 5 escollits són:

- El cau de Calpurni, per l'esforç, l'homenatge a la poesia:

http://calpurni.blogspot.com.es/

- Intercanvi, per la llum que en desprenen les paraules:

http://pep-climent.blogspot.com.es/

- Historias a destiempo, per la bona prosa, el plaer de llegir:

http://www.historiasadestiempo.com/

- El racó de sa lluna, per la dolçor que transmet, i per la lluna: http://elraconetdesalluna.blogspot.com/

- Teràpia literària, per l'esforç de vestir-se els pensaments i compartir-los: http://fenterapialiteraria.blogspot.com.es

Per a tots cinc, si us ve de gust participar, heu de fer el següent:
1- Posar la imatge del premi al vostre bloc.
2- Escollir a 5 blocs més, d'entre els vostres seguidors. No poden formar-ne part aquells que tenen més de 200 seguidors.
3- Posar un comentari als blocs dels vostres escollits donant la notícia, per tal que se n'assabentin.

És una iniciativa bonica!

La sapiència dels dies tristos

El dia d'abans havia sofert molt.

No havia estat un d'aquells patiments aterradors, de vestits negres o pintura barrejada

– no –

era l’adonar-se’n d’una flor que feia temps que no regava.

Era, més aviat, algú sortint al balcó de casa i advertint, amb esglai d’ànima, que fa molts dies que no alimenta una de les seves plantes, la més preciada.

El sentiment va aparèixer i, segons després d'haver-lo entrevist, de reüll, al mirall - llumeta gris a l'altura de l’estómac -, s'havia assegut a la tassa del vàter, amb la tapa tancada, amb la porta tancada, només buscant un espai que li permetés perdre temps. Necessitava que les hores que li restaven a la tarda d'aquell dia degotessin, una a una, totes les seves forces, per tal que morís el més aviat possible.

Sabia que era capaç de perdonar els altres.

Ho havia fet diverses vegades, durant la seva jove existència, i se n’havia sortit prou bé.

Què fàcil és culpar els altres, què senzill és fer-se la casa sol!  

Però com costa viure-hi sense qui estimes.

I de què serveix, llavors?

Va obrir l’aixeta de la dutxa. Va posar-s’hi a baix. Vestida. Amb els ulls tancats. I va decidir que aprendria a perdonar-se els errors.

Que aprendria a no oblidar-se.

Que no s’oblidaria més.

Un captaire de llum s'entaula amb la lluna

De pròpia veu


Com cou el desgrat mentre resta plena la lluna
com s'atansa
invisible
-entre matolls-
el pou del càstig.

I em condemnareu
em condemnaràs
els dies de fosca.

Mentre duri aquesta pena
perquè ella ja no t'enlluerna
-l'has renegat-
com gosset abandonat a la cuneta
et sentiràs perdut
-fonedís-.

Però t'hauràs extraviat tu!

I imploraràs
desesperat.
Captaire de la seva llum.

No creure l'invisible.
Entreveure papallones
i proferir que són allà
-només-
perquè les pots toquerejar.

Oh, desagraït!
-que tot se t'ha donat
i encara-
malaguanyes els teus sentits!

I per què saps tu,
-incrèdula innocència-
que el que visten els teus ulls
és l'únic
l'autèntic?

I què en saps tu
de les primaveres que entreveig
entre els meus arbres?
I entre els teus.

Qui només obeeix el que toca
-cop d'ull prim-
serà pobre sempre.